Nom vulgar :alzina

Nom científic :Quercus ilex

Descripció :És un arbre de fullatge persistent de la de les fagàcies.

La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7cm el·líptiques o oblongues, tenen lòbuls o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .

Característiques :La seva distribució als Països Catalans es circumscriu a una ampla franja costanera, des de les Corberes a la Catalunya Nord, fins l' Alt Maestrat i el País Valencià, i a les Illes Balears, tot i que pot trobar-se puntualment en altres indrets fins a Alcoi.

Aprofitament de part de l’home: Tradicionalment s’ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. La fusta de l’alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc). Un altre àmbit d’ús és la química (destil·lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, hom cultiva l’alzina com a arbre ornamental.