Nom:Frèixer

Nom científic:Fraxinus nigra

Descripció:Els freixes formen el gènere Fraxinus de plantes amb flor dins la família oleàcia.

Les espècies del gènere són originàries d'Euràsia, Nord d'Àfrica i Amèrica del Nord.

Adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.[1] Els fruits són del tipus sàmara.

Als Països Catalans es troben tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.[1]

El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs.[1]

El freixe juga un paper important en la mitologia nòrdica, ja que Yggdrasil, l'arbre primordial, pertany a aquest gènere.

Nom:figuera

Nom cientific:Ficus carica

Descripció:La figuera és monoica en els individus silvestres que s'anomenen cabrafiguera. És planta dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, de capçada ampla, fa un flaire característic, amb un làtex, escorça grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que le interiors). Floreix de febrer a abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figa-flor o bacora a finals de juny.

CARACTERÍSTIQUES:Arbre de 4 a 5 metres d'alcada verd tot l'any i fulles pengants

APROFITAMENT PER PART DE L' HOME: Els fruits són comestibles i bonsper a la salud

Nom vulgar: pollancre
Nom científic: Populus
descripció: Freqüentment conreat pel seu ràpid creixement, així com llarg i recte tronc en línia vertical, en formacions regulars cridades plantíos o plantigos. La seva fusta és de dolenta qualitat, com ho és en general la de tots els arbres de ràpid creixement. Utilitzats per a fabricar puntales, pasta de paper, i mobles lleugers, (o part d'ells), cadires, banquetas, rulo guia de persianes. Benvolguts com arbres d'ombra en parcs i passejos, les seves formacions, rares vegades enterament naturals, es diuen choperas. També es pot esmentar l'ús de la seva fusta com suport en la pintura.
CARACTERÍSTIQUES:tronc recte i de rapid creixement
Aprofitament de part de l’home:s’aprofita el tronc per fer puntales pasta de paper i mobles lleugers

NOM VULGAR: magraner
NOM CIENTÍFIC: Punica granatum
DESCRIPCIÓ: És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines.

CARACTERÍSTIQUES: Pertany a la família de les Lythraceae i al gènere Punica del qual només hi ha dues espècies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d'Àsia.

APROFITAMENT PER PART DE L' HOME:cap a la tardor surt un fruit i ens el mengem (magrana)

NOM VULGAR: Ametller


NOM CIENTÍFIC: Amygdalus communis


DESCRIPCIÓ: és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les mes evolucionades i nombrosa en espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra, tot i que no està catalogat com una planta medicinal de forma legal, s'usa molt de forma quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga (la qual és tòxica).



CARACTERÍSTIQUES: és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada i que floreix entre els mesos de gener a l'abril i dóna el seu fruit entre els mesos d'agost a octubre.


APROFITAMENT PER PART DE L' HOME: ala tardor fa fruits secs i ens els mengem (ametlla)

Nom comú: noguer

Nom científic: (Juglans regia)

Descripció: La noguera, noguer o anouer és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans (hi ha 21 espècies) de la família Juglandaceae. Juglans regia és l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. Sembla originari dels Balcans.

Aprofitament de part de l´home :A la tardor fa fruits i ens els mengem (nous)

NOM VULGAR: Om


NOM CIENTÍFIC: Úlmus minor


DESCRIPCIÓ: Arbre força alt, que pot arribar als trenta metres; capçada densa; branques joves i borrons més o menys llisos i lluents.




CARACTERÍSTIQUES: Fulles d' extrem agut, asimètriques, ovades, caduques i doblement dentades.


APROFITAMENT PER PART DE L' HOME: Nosaltres de l’om ens aprofitem de la seva part medicinal i també per a fer carbó

CURIOSITATS: Tots els Oms del Pallars tenen una malaltia que no en sabem res

NOM VULGAR: Cirerer


NOM CIENTÍFIC: Prúnus lusitànica


DESCRIPCIÓ: Arbret de 4 a 10 metres d' alçaria, verd tot l' any, fulles força dures, lancolades, finament dentades, ordianriament penjants.


CARACTERÍSTIQUES: Florida: maig i juny. Frutificació: agost i septembre


APROFITAMENT PER PART DE L' HOME: Els fruits són comestibles i bonsper a la salud


CURIOSITATS: És una espècie raríssima; la tenim unicament al montseny i a lles Guilleries com a planta espontania

Nom vulgar :alzina

Nom científic :Quercus ilex

Descripció :És un arbre de fullatge persistent de la de les fagàcies.

La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7cm el·líptiques o oblongues, tenen lòbuls o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .

Característiques :La seva distribució als Països Catalans es circumscriu a una ampla franja costanera, des de les Corberes a la Catalunya Nord, fins l' Alt Maestrat i el País Valencià, i a les Illes Balears, tot i que pot trobar-se puntualment en altres indrets fins a Alcoi.

Aprofitament de part de l’home: Tradicionalment s’ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. La fusta de l’alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc). Un altre àmbit d’ús és la química (destil·lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, hom cultiva l’alzina com a arbre ornamental.

Lledoner

Nom vulgar: Lledoner

Nom cientific: (Celtis australis)

Descripció: És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

Aprofitament per part de l’home: A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.

Curiositats ( dites populars…)